En estos moments difícils i complicats d’entendre i viure, es quan mes units tenim que estar. Des de fora no van a ajudar-nos ningú, i des de dins, poquets. Els únics que podem salvar esta situació som nosaltres. Veig amb estupor com estem estos últims dies, mes pendents de buscar entrenador nou, de renovar plantilles, i de buscar culpables, cada volta mes estranys, en lloc d’estar en lo que tenim que estar.
Estem perdent un temps i una energia que poden ser vitals. Que Mestalla deixe de ser un “chollo” per a tots els equips que venen, depèn de nosaltres. Hem i tenim que estar mes units que mai davant la situació en la que ens trobem, quan Mestalla brama , es una plaça difícil de guanyar, eixa te que ser la nostra força. Podem morir, però hi ha moltes formes de fer-ho, honrosament, donant tot, i fent tot lo que estiga en les nostres mans per a evitar-lo, o rendint-mos, i tindre un final humiliant i deplorable. El rugir del rat penat te que ressonar en Mestalla com el crit de la pitjor bestia que haja xafat mai la fas de la terra.
