Quan Alex Ferguson va deixar el Aberdeen, després de guanyar 3 lligues, un doblet, i dos recopes, el Manchester United vivia en la melancolia, anclats en el passat, benagloriant-se del seu passat, sempre amb el record dels Busby Boys. Un club anquilosat en la nostàlgia, que llevat d’alguna copa anglesa perduda en l’historia, des de la final de Wembley, davant el Benfica, el United no havia guanyat cap títol, 30 anys en blanc en la lliga, i fent unes temporades, similars a les actuals del Everton, i Aston Villa.
Quan la Premier League, va obligar a tots els clubs a convertir-se en Societats empresarials, i a professionalitzar-se en tots els seus estaments, vingué la transformació d’un club de província, subordinat al Liverpool, acostumat a vore triomfar al seu germà menut, el Nottingham Forest, amb un terç dels recursos que tenien ells. El secret del United no ha sigut mai tal, simplement han fet les coses be, han treballat amb esforç, mes que ningú, sabent que tenien un desavantatge considerable respecte als demès. De la ma de Ferguson, el Manchester United, va començar un treball de cantera, que va tindre els seus fruits, sempre acompanyats de jugadors jovens, i ambiciosos, vinguts d’altres equips de la premier, que no tenien cap nom , ni cap cartell. A partir d’això i recolzant-se en una generació d’or, el club va construir els seus ciments.
