“Si estamos todos unidos, podemos…… “

En estos moments difícils i complicats d’entendre i viure, es quan mes units tenim que estar. Des de fora no van a ajudar-nos ningú, i des de dins, poquets. Els únics que podem salvar esta situació som nosaltres. Veig amb estupor com estem estos últims dies, mes pendents de buscar entrenador nou, de renovar plantilles, i de buscar culpables, cada volta mes estranys, en lloc d’estar en lo que tenim que estar.

Estem perdent un temps i una energia que poden ser vitals. Que Mestalla deixe de ser un “chollo” per a tots els equips que venen, depèn de nosaltres. Hem i tenim que estar mes units que mai davant la situació en la que ens trobem, quan Mestalla brama , es una plaça difícil de guanyar, eixa te que ser la nostra força. Podem morir, però hi ha moltes formes de fer-ho, honrosament, donant tot, i fent tot lo que estiga en les nostres mans per a evitar-lo, o rendint-mos, i tindre un final humiliant i deplorable. El rugir del rat penat te que ressonar en Mestalla com el crit de la pitjor bestia que haja xafat mai la fas de la terra.

No es una situació agradable, no es una situació idíl·lica, ni una situació que a ningú li agrade, menys als quatre anti valencianistes radicals amb micro que tots coneixem. Es la situació que tenim, que hem creat, o ens hem trobat, no perdem el temps en definir-la. Podem passar els dies i el temps lamentant-nos, i buscant culpables. Peró no es lo que fa falta, el malalt el tenim damunt de la taula… els metges poden continuar discutint entre ells, o fer alguna cosa per a salvar-lo. Jo el tinc molt clar.. ara no es moment de perdre temps, ni energies en buscar culpables, assenyalar amb el dit a ningú, ni de esborrar-se.. es el moment de que Mestalla done un colp d’amunt de la taula, agafe el bou per les banyes, i porte a este equip a una situació honrosa.

Quan Benítez va dir lo de “si estamos todos unidos podemos ganar la liga” va desencadenar una serie de “algos” que varen convertir esta ciutat per un temps, mai vist fins eixos moments, en un sol ens, premsa, afició, jugadors, club… tos units per un mateix objectiu. En estos moments la coca no es tan dolça.. però la situació requerix els mateixos ingredients. A falta d’un Benítez, algú ho te que fer, podem mirar cap altre costat si volem, però no aconseguirem que el mal desaparega, ni la situació canvie. Ara es quan tenim que demostrar tots de quin equip som. Vestim Mestalla am les nostres millors gales, i quan salvem al xiquet.. busquem als culpables, aparquem els rancors, els oportunismes, i els juís públics, fa falta un pacte d’estat, hui i ara.