tofolet escribió:
No volia participar en este tema, perque és lo de sempre. Uns que defenen el valencià sense amollar-ne ni pruna en la llengua que diuen defendre, atres que és un dialecte, atres que no, atres que es diu català, atres que la nostra llengua, i aixina fins a l'infinit i més enllà. Pero al remat, cada volta es parla menys valencià, s'escriu encara menys i el seu us social, administratiu i en diversos àmbits es reduix.
Heu de saber que hi ha més teories de les que penseu a l'hora de dir d'a on naix el valencià: Tenim els que diuen que es basa en el romanç prejaumí, els que diuen que la dugueren els colons catalans, els que diuen que naixqueren totes les llengües al mateix temps, o els que afirmem que estem dins del diasistema occità i que des Carcasona (per dir alguna cosa) fins a Guardamar lo únic que fem és parlar diferents varietats o parles de la mateixa llengua mare. (I açò últim no és que ho diga tofolet, sinó que forma part d'una tesis doctoral de l'Universitat de Valéncia de més de 800 fulles...)
A banda d'estes consideracions i en independència de la fe que cada u tinga en cada teoria, en estes comarques parlem valencià, el català és una atra cosa. Per a uns una llengua diferent, per a atres un dialecte de la mateixa llengua o una denominació diferent. Pero parlem valencià per una raó fonamental, perque des de molt pronte, els valencians (en independència del seu origen també: antics cristians, repobladors, musulmans, etc.) nomenaren a la seua parla com a valencià. Esta denominació per tant, no és tant filològica, sinó identitària, com a mostra d'autoafirmació com a poble. (I en açò crec que estan d'acort totes les teories). Per tant, voler compaginar-la o canviar-la per atra definició no deixa de ser una manera de voler rebaixa esta autoafirmació com a poble dels valencians.
Disculpeu si he molestat ad algú, pero havia de dir estes coses. Deixeu-vos de baralles estèrils i parleu valencià si voleu defendre'l que és realment lo important.
