Leete el post que he escrito antes y dejate de rollos... ESTO ES VALENCIA!!!

si si , però tots morts.

Anem a vore, per molt que els pese al molts, la gent no va començar a parlar eixa llengua que no te nom i que en cada lloc es diu d'una forma, que li direm català perquè vaig a referir-me a Catalunya, perquè un dia va baixar la verge i els va ensenyar a parlar i escriure. Jaume I era occità , per lo tant parlava occità, igual que parlava tot el mon en eixa epoca per totes bandes, des de tot el sud de França fins al ultim racó conquerit per Jaume I.

Lo que hui es coneix com a català no va nàixer ni en Catalunya, el comtat de Barcelona va ser fundat pel francesos, conegut com marca hispànica, per a evitar l'expansió àrab cap al nord i que estos entraren en guerra amb les fronteres del imperi carolingi. Aixi que la influencia del Languedoc en tota la costa catalana i part del seu interior es mil·lenaria, igual que les constants migracions de persones, així que lo que es parlava era la mateixa llengua en un lloc com en altre.

En moltisims posts com estos he copiat molts textos escrits en occità modern, trets de moltes pagines franceses actuals que intenten recuperar la difusió del occità, i les similituds son bestials amb lo que entenem aci, la diferencia es que els castellanismes del valencià, allà son substituïts per paraules franceses. Esta guerra a banda de ser estúpida, llarga i cansina, no es mes que una guerra de poder, Si València fora Portugal i Catalunya Galícia, estes discussions no les tindríem. L'única qüestió de que haja predominat la denominació de Català sobre les demés es simple, aquells porten 100 anys de lluita per la seua llengua, m'entres en el sud francès es quasi extinta, no tenen oposició, i els opositors varen buscar als catalans com a salvavides, i per ací baix passa mes o menys lo mateix, en 100 anys mos hem preocupat tant del Valencià com de la quàdruple fusió nuclear.

Si vos interessareu mes un poquet, coneixereu les batalles èpiques de Pompeu Fabra, que ha passat a l'historia com el "fundador" de la normalització del català, i Antoni Alcober, creador del diccionari Català-Valencià-Balear , un obra mestra e històrica. Alcober va acusar a Fabra d'imposar el Barceloní com a llengua estandar sobre tot lo demés, i no soles això, sinó que el va acusar de matar una llengua culta i rica en termes i definicions per a deixar-la famolenca. Tal va ser la subnormalitat de Pompeu Fabra, un tio inútil on els haja, e hipersobrevalorat pel catalanisme cult, que quan en un congrés de llengua catalana fet en Lleida es varen conèixer per primera, Fabra li va soltar "si vostè no es català, com es que sap parlar-lo tan correctament ?.. i aquell li va contestar "coneix unes illes que li diuen "balears"? pues allà parlem català, i millor de lo que ho fa vosté, per lo que veig".

Aixina que no deixant de ser tots fills de la mateixa mare, cap territori te la legitimat suficient per a imposar el seu "gentilici" com a nom de la mateixa llengua, perquè tots son vàlids i tots son erronis.

Això són arguments i lo demés en moltes ocassions res més que dogmes i frases fetes que molts van repetint (uns i atres, no assenyale a ningú). He assenyalat en negreta eixa frase perque és contundent i pense des de fa temps que és aixina. El "pancatalanisme" en Valéncia es veu afavorix del fet d'estar en un mateix Estat, Espanya, si la situació fóra com Galicia i Portugal, mira si canviaria la cosa. Pero bé, lo important és lo que dius també d'estar sempre en la mateixa contalla. Parleu valencià que és lo que importa, i el que tinga inquetuts culturals i socials valencianes, que treballe per elles, que mentres discutim per enèsima volta i com diu la Cançò de Lluita: "I mentres atres cullem els fruits de la victòria el Poble de Valéncia no deu d'estar parat"