Quan Alex Ferguson va deixar el Aberdeen, després de guanyar 3 lligues, un doblet, i dos recopes, el Manchester United vivia en la melancolia, anclats en el passat, benagloriant-se del seu passat, sempre amb el record dels Busby Boys. Un club anquilosat en la nostàlgia, que llevat d’alguna copa anglesa perduda en l’historia, des de la final de Wembley, davant el Benfica, el United no havia guanyat cap títol, 30 anys en blanc en la lliga, i fent unes temporades, similars a les actuals del Everton, i Aston Villa.

Quan la Premier League, va obligar a tots els clubs a convertir-se en Societats empresarials, i a professionalitzar-se en tots els seus estaments, vingué la transformació d’un club de província, subordinat al Liverpool, acostumat a vore triomfar al seu germà menut, el Nottingham Forest, amb un terç dels recursos que tenien ells. El secret del United no ha sigut mai tal, simplement han fet les coses be, han treballat amb esforç, mes que ningú, sabent que tenien un desavantatge considerable respecte als demès. De la ma de Ferguson, el Manchester United, va començar un treball de cantera, que va tindre els seus fruits, sempre acompanyats de jugadors jovens, i ambiciosos, vinguts d’altres equips de la premier, que no tenien cap nom , ni cap cartell. A partir d’això i recolzant-se en una generació d’or, el club va construir els seus ciments.

Els carronyers, animals que s’alimenten de carn morta, poden aplegar a ser inclús, animals, insectes, o bacteris, simpàtics, que fan un treball desagradable, però necessari per al bon equilibri del mon animal. El problema ve, quan traus al carronyer del seu habitat natural, el poses una corbata, i un micro davant. Ahi , els animalets, ja deixen d’ocupar un lloc lloable en el mon, respectable, i necessari, deixen de ser una solució, per a convertir-se en un problema.

Que al voltant del València, sempre han hagut interessos enfrontats, guerres intestines, i demés bazofia putrefacta, no es cap novetat. Però estic veient, amb una gran preocupació, com el nivell de merda esta pujant a passos agegantats. S’està cuinant una guerra mediàtica, amb el VCF com excusa, i com a ninot de drap al qual tirar-li totes les fletxes. Tal volta, la situació actual del equip en la lliga, esta frenant a molts mitjos de comunicació, i a molts periodistes, que amb prudència, estan afilant els sables, i engreixant els canyons, per a obrir foc a discreció, quan la treva imposada per la ONU (VCF) toque al seu final.