Dèneu anys després. Estava en la Cartuja de Sevilla. Quan el piojo marcà el primer no m’ho podia creure. Inclús tinc una foto en les mans al cap com a primera reacció que casi em durà fins al segon de Mendieta. Aquell golaç impresionant que encara tinc gravat a fòc en la retina. En eixe moment vaig creure definitivament que aquell títul no se nos escapava. I per fi anava a viure un títul del meu Valéncia de manera conscient. També he de dir que en aquell moment pensava quants anys tardariem en viure una cosa aixina.

Ara, hem guanyat casi tots els títuls possible. Lligues, copes, copes de la uefa, supercopes d’Europa. A soles nos falta la Champions, que espere alguna any arribe. Pero com aquella final en Sevilla, per tot lo que rodejà aquells dos dies en la capital andalusa i per tot lo que rodejà aquell títul, estic conveçut que no ho tornaré a viure mai.